Salut i Medi
La salut pública en les polítiques municipals
Salut i Medi
A la jornada que va organitzar Salut i Medi es van exposar projectes i eines per reduir les desigualtats en salut, dissenyar ciutats més saludables i fer de la salut de la població una prioritat en les polítiques dels ajuntaments
27 de novembre de 2009
El passat 25 de novembre, va tenir lloc a la Fundació Universitat Rovira i Virgili de Reus la jornada "La salut pública en les polítiques municipals", organitzada per Salut i Medi. La resposta d'assistència (a prop de 70 persones), participació i reflexió en aquesta trobada va posar de manifest un aspecte evident i present
en la majoria de les enquestes: que la salut és, potser, l'aspecte que suscita
més interès i el més valorat per la població. Per tant, també hauria de ser un
objectiu prioritari en les agendes polítiques.
La jornada va ser inaugurada per Josep Abelló, president de Salut i Medi i del
Consorci Hospitalari de Catalunya, i es va iniciar amb la intervenció de
Francisco Gómez, cap de l'Área de Salut Pública de l'Ajuntament de Vitoria-
Gasteiz, qui va exposar les possibilitats que obre a les polítiques públiques
l'aplicació d'una metodologia innovadora: l'avaluació d'impacte en salut. Es
tracta d'una combinació de procediments, mètodes i eines que permeten jutjar
una política, programa o projecte respecte al seu efecte potencial per a la salut
de la població. Francisco Gómez va exposar els principis d'aplicació i fases
d'aquesta metodologia i l'experiència de l'Ajuntament de Vitoria-Gasteiz en
l'aplicació de l'avaluació d'impacte en salut en el projecte de soterrament del
ferrocarril en un àrea de la ciutat.
Enric Llorca, alcalde de Sant Andreu de la Barca i president de la Xarxa
Espanyola de Ciutats Saludables, va començar la seva ponència aclarint què
és una ciutat sana: "Aquella que constantment millora el seu context físic i
social, ampliant els recursos de la comunitat que permeten al ciutadà realitzarse i millorar-se en tots els aspectes de la vida, desenvolupant al màxim el seu propi potencial". En aquest context, el ajuntaments tenen prou competències, segons Llorca, per exercir un nou lideratge democràtic en l'àmbit de la salut pública, posant la salut com a prioritat política i promovent canvis cap a una major coordinació intramunicipal i interinstitucional en la que la participació comunitària és l'eix sobre el que giren les polítiques de salut.
El director del Servei Regional al Camp de Tarragona de l'Agència de Protecció
de la Salut de Catalunya, Joan Guix, va analitzar el paper dels municipis en el
context de la nova Llei de salut pública de Catalunya. Aquesta norma té per
objectius integrar la salut en les polítiques públiques i garantir millors
prestacions i serveis a la ciutadania, mitjançant la creació de l'Agència de Salut
Pública de Catalunya, que suposarà un canvi transcendent cap a un model
organitzatiu de la salut pública més proper, resolutiu i eficient.
Carme Borrell, directora de Recerca i Docència de l'Agència de Salut Pública
de Barcelona, va centrar la seva intervenció en les desigualtats en salut a
Catalunya, repassant els principals eixos de desigualtat, com per exemple, la
classe social, el gènere, les ètnies, races o procedències, i les seves possibles
interaccions i repercussions en la salut de la població. La representat de
l'Àgencia de Salut Pública de Barcelona també va exposar diverses iniciatives
d'intervenció d'aquesta entitat per disminuir les desigualtats socials en salut,
com per exemple, el programa de salut materno-infantil, el programa de
cribatge de càncer de mama, o el projecte "Salut i barris".